IRENE MUÑOZ RAMOS

És difícil parlar. No tothom és capaç d’expressar allò que sent i pensa mitjançant la parla. Després d’haver viscut més de catorze anys tancada al meu iglú, reservant tots i cadascun dels meus pensaments, reaccions i opinions sobre el món que m’envolta, puc concloure que tot cuc acaba cercant el seu propi foradet a la poma. No és que trobi imprescindible o vital la comunicació en aquests aspectes tan reflexius, però sí que és cert que m’he adonat com és d’avorrida la vida sense comentar-la. I m’he adonat també que la meva via de comunicació per antonomàsia és l’art.

Un altre aspecte que he descobert sortint d’aquell maleït iglú és com és d'interessant l’ésser humà. Bé, en comptes d’“interessant” en direm “curiós”. De fet, durant tots aquests anys m’ha interessat molt més la resta de vida animal que la meva pròpia espècie. De la mateixa manera que a l’ésser humà li agrada amagar-se darrere d’un matoll i anar anotant els moviments de l’animaló que observa, jo he escollit fer exactament el mateix però amb el mateix ésser humà. Justament en això he decidit basar la meva obra.

Com que trobo avorrit explicar tal qual allò que veig, acostumo a extrapolar un xic les meves reflexions i m’estimo més utilitzar la metàfora i la sàtira per tal de fer de l’art un joc. És clar que l’art clàssic i realista no fa més que afavorir la concepció que s’acostuma a tenir de l’art en general que no fa altra cosa que allunyar al nostre estimat públic i “reservar l’art per als que en saben”. La meva obra intenta retornar l'oportunitat de gaudir de l’art a tothom, oblidant les dates, els autors i els tecnicismes. Una bona manera de tornar a unificar-nos com a espècie penso que és l’humor absurd i primitiu.

Pel que fa al dibuix i la il·lustració en general, acostumo a treballar amb una estètica molt naïf, determinada per una línia negra de contorn més aviat gruixuda, una gamma cromàtica molt limitada i característica on hi abunden els colors primaris i saturats i, sobretot, per una sèrie de personatges molt personals i reconeixibles.

En canvi, al món de la música i l’audiovisual m’estimo més endinsar-me a l’experimentalisme, la psicodèlia i la imperfecció. M’interessa tot allò que és imperfectament perfecte als nostres ulls. Prefereixo la línia a mà alçada; els ritmes compostos i les sonoritats dissonants.

De cara al futur, m’interessa treballar en projectes grans i d’investigació profunda. M’agradaria crear col·leccions de peces artístiques de diversos àmbits per tal de posar-hi cara als meus assajos i reflexions filosòfiques per tal de fer-les arribar a més gent.

La meva obra...