top of page
EL CÒMIC
Què és?
Un còmic és un recurs per explicar històries, accions, crítiques, etc, a través d'una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora. Aquest estil de narració es distingeix ràpidament per les seves vinyetes que es poden presentar de maneres infinites. La vinyeta típica és quadrada i delimitada per un marc negre però de vegades, per expressar emocions, punts de vista o per emfatitzar en alguna cosa en concret, apareixen amb formes diferents, sense marc, torçades... Les bafarades també són un tret distintiu del còmic i, tot i que no se n'utilitzen a cada vinyeta, és la manera més comuna de mostrar el que està dient un personatge.
Història del còmic?
Historiadors del gènere, consideren com el primer còmic de la història, el creat en 1895 per Richard F. Outcault ‘The Yellow Kid’ publicat en el diari ‘The World’ de Nova York, en ell apareix un nen vestit de groc que porta escrit en la seva samarreta els textos que vol dir. No obstant això, altres fonts consideren que els primers còmics van aparèixer a Alemanya a la fi del Segle XIX amb l'obra ‘Max und Moritz’ (1865), de Wilhelm Busch.
Mentre que a principis del segle XX les històries eren de temàtica realista, en el període d'entreguerres es van manifestar i multiplicar les històries fantàstiques a causa de la situació social i econòmica. En aquest context, van sorgir els superherois, primer Phantom (1936) i després Superman (1938). Aquestes publicacions van canviar la història del còmic.
Durant els anys seixanta i setanta, els superherois van triomfar. En aquell moment s’havien perdut les històries amb trames realistes fins que Will Eisner les fa fer tornar. Amb els coneixements que havia adquirit amb el seu còmic The Spirit, va elaborar la novel·la gràfica A Contract With God, de caràcter realista i amb la capacitat de tractar temes profunds i crucials per l'ésser humà. D’aquesta manera la connotació infantil-juvenil que el còmic havia adquirit, demostrant que podia tractar temes seriosos.
Va haver-hi una explosió de temàtiques, estils i històries i cada autor va seguir un corrent diferent, innovant i aportant el seu punt de vista. Va haver-hi autors que van crear les seves pròpies revistes de ciència-ficció mentre que altres van ser pioneres en el terreny eròtic.
Avui en dia no només existeixen els còmics en format físic sinó també en el digital, s’anomenen webcomics.
Característiques:
ORGANITZACIÓ SEQÜENCIAL: El còmic està format per una seqüència vinyetes ordenades de manera que expliquen una acció.
LLENGUATGE COL·LOQUIAL: El llenguatge verbal intenta ser natural, un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana.
UTILITZACIÓ DE CODIS PICTOCINÈTICS: Utilització de senyals o imatges per representar el moviment d’una escena, com ara les línies cinètiques.
UTILITZACIÓ DE CODIS AUDIOPICTÒRIC: Els sons es simbolitzen de manera gràfica com per exemple amb onomatopeies com: Baff, Pum, etc.
GUIÓ I DIBUIX: Aquests requereixen dues figures molt importants; l’escriptor i el dibuixant. Desenvolupen l’aspecte narratiu i el plàstic.
TEXTOS PLÀSTICS: Un altre element molt important és la disposició i format dels textos que hi apareixen, aquests elements conformen una funció més expressiva que literària. Per exemple les bafarades, que poden significar un pensament, o el format d’un text, aquest pot ser de mida gran, això podria significar un crit o un soroll estrident.
CAPACITAT SIMBÒLICA: Els símbols serveixen per transmetre idees complexes. Amb el temps s’han acabat caracteritzant al llenguatge del còmic i sovint es llegeixen de manera natural. Un exemple és la representació d’una bombeta quan algú té una idea.
ESPAI I TEMPS: Mitjançant la seqüència de vinyetes fa la sensació del pas del temps i espai que exposa la imatge.
LA VINYETA: Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.
“Les vinyetes són l'enquadrament específic que li donem a un esdeveniment del nostre relat. Amb les vinyetes triem la presa de càmera i els plans. Per tant, aquí hem de prendre decisions amb base en el que succeeix en el nostre relat”. Són la unitat mínima del còmic, perquè contenen els seus altres elements com són els següents: tipus de plans, angles, personatges, globus de conversa i onomatopeies.
Les vinyetes poden tenir qualsevol forma i tamany, però s’han d’ajustar al seu contingut i intentar reforçar el missatge que aquest transmet. Avui en dia existeixen vinyetes de tota mena amb l’objectiu de causar un impacte o sensació al lector.
Tipus de vinyetes segons el són:
Segons la grandària:
Vinyetes horitzontals i allargades→ allarguen el temps.
Vertical fragmileriana→ aporten tensió i vertigen.
Enormes→ causen més impacte, permeten l’aparició de més elements.
Diagonals→ més dinàmiques.
Petites→ et centren en un detall.
Segons la forma i el contorn:
Punxes→ explosió.
Formes arrodonides: enyorança i somnis.
Flashback→ contorn ondulat.
Premonició→ línies discontínues i marcades.
Modificar la línia és una manera de dir al lector que està entrant en un altre tipus d’escena. Un altre recurs de les vinyetes és dividir una acció en diverses vinyetes per simular el tràveling d’una pel·lícula o fer que l’acció duri més.
PLANIFICACIÓ I COMPOSICIÓ:
En primer lloc, s'han de fer petits dibuixos esquemàtics per decidir així el nombre de vinyetes, la grandària i el contingut de la lectura.
El fet de fer-los petits ens facilita la visualització del format general de les vinyetes i també a decidir si la composició és la més adient. D’aquesta manera pots fer diferents proves fins a estar satisfet en poc temps. T’ajuda a capturar l’ambient de la pàgina amb una sola ullada. Un cop ja tens decidit la planificació general de la pàgina, et pots centrar en la composició i elements específics de cada vinyeta.
La composició és la distribució i organització de tots els elements que integren un pla visual. En el còmic existeixen dos tipus de composicions: la de pàgina i la de vinyeta.
La de pàgina consisteix en com són les vinyetes, quina mida tenen i com estan disposades. Segons la tipologia del còmic, la composició variarà. Un dels factors més importants és el sentit de lectura. Podem trobar tres classificacions de composició de pàgina: el còmic europeu, l'americà i el manga (japonès), encara que això només és una generalització. Hi haurà còmics que no segueixin aquestes regles.
La composició de vinyeta inclou tots els elements que apareixen dins la vinyeta. La simetria o asimetria, l’equilibri visual, la compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva són elements molt rellevants a tenir en compte a l’hora de compondre una vinyeta. Alguns tipus de vinyeta són: les de formes senzilles, les flotants, a sang, a tota pàgina, amb formes inusuals i les superposades.
PERSPECTIVA I ENQUADRAMENT:
La perspectiva dona l'efecte de tridimensionalitat al còmic, i als espais que apareixen. Transmet diferents sensacions segons els angles emprats.
En picat: des de dalt de l'escena. Indica disminució o abatiment;
En contrapicat: des de baix, és a dir, des del «sòl» de l'espai. Indica poder o autoritat.
La perspectiva és la capacitat de crear profunditat tridimensional en un format bidimensional. Això es pot fer amb la perspectiva lineal (elements més petits per mostrar la seva llunyania) o perspectiva atmosfèrica (afegint un color blavós a l’objecte per mostrar que és lluny). Per fer la perspectiva lineal es necessita un o més punts de fuga a l’horitzó. Un altre recurs és fer els elements més allunyats menys nítids i més desdibuixats. També es pot jugar amb el gruix de la línia per marcar llunyania (els objectes més propers amb una línia més gruixuda i els llunyans amb una línia més prima).
L'enquadrament és la limitació de l'espai que apareix en la vinyeta. A l'hora d'enquadrar es decideix quins elements quedaran dins i quins quedaran fora de la vinyeta.
PERSONATGES: Expressions
Les expressions facials a més d'expressar les emocions, també serveixen com a mitjà d'expressió de la personalitat, de les actituds cap als altres, l'atracció i l'atractiu, el desig de comunicar-se o d'iniciar una interacció i el grau d'expressivitat durant la comunicació.
Així, s'han trobat diferències en la manera en què els homes i les dones usen les expressions facials per a comunicar-se.
Les dones tendeixen a riure i somriure amb més freqüència que els homes, la qual cosa no té per què deure's a una major sociabilitat o alegria, pot haver-se del fet que trobin la situació lleugerament incòmoda.
L'expressió de la cara està en continu canvi durant la comunicació. Entre els canvis es poden citar les denominades expressions facials “micro momentànies”, com el seu nom indica la seva durada és d'una fracció de segon i solen reflectir els veritables sentiments d'una persona.
bottom of page