ANGLE CONTRAPICAT
En aquest angle, la càmera se situa a una altura inferior als ulls del subjecte o objecte. És l'angle oposat a l'angle picat, i serveix per a enaltir i magnificar al subjecte o objecte.
ENQUADRAMENT
L'enquadrament és el que determina on comença i acaba el quadre cap a la dreta, esquerra, a dalt i a baix.
Consisteix a delimitar què entra i què no entra en la imatge que estem filmant.
ANGLE PICAT
En aquest cas, la càmera grava a una altura superior als ulls (en cas de persones) o de l'altura mitjana (en cas d'objectes).
Aquest tipus de pla s'utilitza per a transmetre a l'espectador que algú és inferior i innocent.
Inconscientment, veiem al subjecte filmat com algú feble, fràgil i inofensiu. També es pot utilitzar fins i tot per a ridiculitzar.
FORA DE CAMP
Es pot dir que el fora de camp és allò que l'espectador creu que existeix fora de l'enquadrament basant-se en la informació del que veu dins del quadre. És un espai invisible que envolta al visible.
ANGLE NORMAL
Aquest és el tipus de pla més habitual quant a l'altura a la qual situar la cambra. És un angle en el qual ens situem pràcticament a l'altura dels ulls de la persona, per a prendre una posició neutral enfront d'ella. Si fos un objecte, ocorreria igual.
CAMP
Camp és el que ocorre davant de la cambra i l'espectador el veu físicament.
PROFUNDITAT DE CAMP
ANGLE NADIR
El ángulo nadir es el opuesto del cenital. Esto quiere decir que grabamos completamente desde abajo. No es un ángulo tan frecuente por la complejidad del mismo, y porque sólo debe usarse cuando tenga sentido.
ANGLE ZENITAL
L'angle zenital és quan gravem un pla completament des de dalt.
TRÀVELING FRONTAL
Per profunditat de camp o PDC s'entén en fotografia, la zona que comprèn des del punt més pròxim i el més llunyà del nostre camp que sigui acceptable quant a nitidesa, una vegada formada la seva imatge en el mateix pla d'enfocament.
(GPG I PG) GRAN PLA GENERAL I PLA GENERAL
Generalment un pla d'aquest tipus ens serveix per a contextualitzar l'escena i que l'espectador sàpiga on ocorren els fets. Per tant té un valor descriptiu. Encara que, com hem dit anteriorment, amb el degut tractament pot adquirir també un valor narratiu.
Es realitza per a seguir a una persona o objecte en moviment, mantenint a aquest dins del quadre generalment carregat a l'extrem contrari al que realitza el moviment per a donar la sensació de "aire lateral" o espai. Per tant, el desplaçament de la càmera acompanya el moviment del subjecte.
TRÀVELING LATERAL
La càmera es desplaça en la mateixa direcció que el personatge o motiu. Permet mantenir a prop l'expressió del personatge que es mou.
(PC) PLA CONJUNT
És un enquadrament semblant al pla general però una mica més tancat. En aquest pla se situa l'actor en una zona més pròxima a la càmera que la resta de subjectes o objectes.
(PS) PLA SENCER
És un tipus de pla on s'enquadra exactament al subjecte. El límit superior de l'enquadrament i l'inferior coincideixen amb el cap i peus de l'actriu.
TRÀVELING VERTICAL
La càmera descriu un moviment vertical respecte a l'objecte.
TRÀVELING LLIURE
La càmera es desplaça sense seguir un ordre fixe.
CÀMERA EN MÀ
La càmera es subjecta amb les mans creant així un efecte molt interessant per depèn quines escenes.
STEADICAM
Càmera que porta un operador però té un mecanisme que evita les vibracions. El càmera pot filmar mentre es mou sense utilitzar cap rail.
ZOOM
El zoom és un moviment òptic, també denominat travelling òptic, que es realitza amb càmeres d'objectius variables o zoom, que sempre ha d'utilitzar-se com una eina per a l'enquadrament previ a l'enregistrament permetent que els objectes s'acostin o s'allunyin sense haver de desplaçar la cambra. Cal destacar que un zoom mai compleix la funció d'un travelling, transmet valors diferents ja que la seva impressió òptica és diferent.
CÀMERA OBJECTIVA
Càmera objectiva és la "tècnica de cambra per la qual aquesta sembla ser espectadora objectiva de l'escena. Per a mostrar aquest tipus de visió objectiva, el moviment de la càmera i el muntatge són mínims i l'angle de càmera està a l'altura dels ulls."
CÀMERA SUBJECTIVA
Càmera subjectiva és la "tècnica d'ús de la cambra amb la qual se suggereix el punt de vista d'un personatge concret".
(PA) PLA AMERICÀ O 3/4
L'enquadrament va des del cap (pot tenir aire per damunt) fins a just per sota dels genolls.
Es denomina “americà” perquè va sorgir en el gènere del Western. Ja que en aquest gènere era necessari que es veiés com els pistolers i bandits desenfunden les seves pistoles.
(PM) PLA MITJÀ
En el cas del pla mitjà, l'enquadrament aniria des del cap fins a la cintura dels subjectes.
Aquest pla permet transmetre relacions interpersonals i els subjectes poden expressar-se utilitzant les seves mans. És per això que s'utilitza molt per a les entrevistes en TV.
(PMC) PLA MIG CURT
En la mena de pla en cinema anomenat pla mig curt PMC, la figura humana s'enquadra des del cap fins sota el pit o meitat del tors.
Amb aquest pla aconseguim enfocar l'atenció sobre el personatge, descontextualitzant-lo del seu entorn.
(PP) PRIMER PLA
El pla es tallaria per les espatlles de l'actor, quedant l'atenció sobre el rostre i el coll.
S'utilitza per a mostrar les emocions del personatge i genera intimitat, oblidant-nos de l'entorn del subjecte.
(PPP) PRIMERÍSSIM PRIMER PLA
Aquest tipus d'enquadrament en cinema es dóna quan es capta el rostre des del mentó fins a la part superior del cap. Per tant, la cara del subjecte és el més important sent una imatge molt expressiva que emfatitza encara més que el primer pla.
És utilitzat quan es vol transmetre la reacció facial més mínima.
(PD) PLA DETALL
ANGULACIÓ
L'angulació o angle visual, és senzillament posicionar la cambra inclinada de manera que es pugui "manipular" el pla per a crear un cert efecte en el resultat final.
Aquest pla ens permet mostrar objectes, parts del cos de l'actor o d'algun ésser viu. Per exemple, centrar-se en les mans de l'actriu i mostrar la seva màxima expressió amb detall.
Se sol utilitzar quan es vol destacar algun objecte concret dins de la trama. Per això és un tipus de pla molt narratiu. Imagina el típic pla d'un paper que cau o un assassí que oblida alguna prova en el lloc del crim.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL
Està integrat per un conjunt de símbols i normes d'utilització que permeten la comunicació amb altres persones. El llenguatge audiovisual, com el llenguatge verbal que s'utilitza ordinàriament en parlar o escriure, té els seus elements morfològics, gramaticals i recursos estilístics.