top of page
SPENCER
Anàlisi de la pel·lícula
Director: Pablo Larraín
Biografia del director : Naixement: 19 d'agost del 1976 (Xile)
És un cineasta que ha guanyat diversos premis com, premi Oscar l'any 2013 per "No", premi Globus d'or en el 2015 per "El club" i per "Neruda" l'any 2016.
Va estudiar comunicació audiovisual a Universitat d'Arts, Ciències i Comunicació i és soci fundador de Fàbula (una empresa dedicada al desenvolupament cinematogràfic).
Filmografia: Fuga, Tony Manero, Resurrección, No, El club, Prófugos...
Gènere : Drama/ Biogràfic/ històric
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d’autor
Guió: Steven Knight
La pel·lícula narra un cap de setmana durant les vacances nadalenques de la Princesa Diana amb la família Reial al castell de Sandringham, a l'estat de Norfolk.
Aquesta, es retroba amb els seus fills a la finca de Sandringham, i el que hauria d’haver estat una meravellosa estança nadalenca i familiar, es converteix en una successió de compromisos i deures no desitjats. Mentrestant, el Príncep Carles d'Anglaterra s'està veient obertament amb Camilla Parker-Bowles, el que obliga Diana a interpretar el paper implacable de l'estimada i fidel esposa davant dels paparazzis que segueixen cadascun dels seus moviments.
-Plans:
Durant la pel·lícula trobem diferents tipus de plans des de plans grans generals fins a plans de detall. Majoritàriament, són plans generals, ja que mostren la bellesa del paisatge i les ubicacions on es troba. També hi ha molts primers plans del rostre de la protagonista, per poder veure i expressar clarament els seus sentiments.
-Moviment de la càmera:
El moviment de la càmera va canviant durant la pel·lícula. A principi utilitzen càmera estàtica, i no és fins quan arriba el primer cotxe que la càmera comença a fer tràvelings.
Si observem bé, predominen els tràvelings de seguiment, es pot veure cada cop que apareix un cotxe o quan la protagonista camina fins a un lloc important.
Vam fer ús de càmeres en mà, grua i un dron.
-Posada en escena
La posada en escena està molt treballada i permet endinsar-se en un món de luxes i reialesa. El vestuari està adaptat a cada personatge i elaborat de manera molt professional. Els cuiners porten uniformes blancs i impol·luts com és d’esperar d’empleats d’alta categoria. La família reial té roba elegant, refinada i luxosa que canvia en cada escena per mostrar la quantitat que tenen.
L'escenografia i el decorat són fidels al tema tractat i acompanyen perfectament als personatges i localitzacions, creant una ambientació harmònica i cohesionada.
El so s’adequa a les circumstàncies i les actuacions són excepcionals.
1. ARGUMENT
2. RECURSOS VISUALS
3. ACTORS
Kristen Stewart→ Personatge : Lady Diana
Timothy Spall→ Personatge : Major Alistair Gregory
Jack Farthing→ Personatge : Prince Charles
Sean Harris→ Personatge : Darren
Stella Gonet→ Personatge: The Queen
Richard Sammel → Personatge : Prince Philip
Elizabeth Berrington→ Personatge : Princess Anne
Amy Manson→ Personatge : Anne Boleyn
Sally Hawkins→ Personatge: Maggie
4. CONTINUÏTAT
La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais, personatges i al fet d'estar establida en un clar eix cronològic (a excepció dels flashbacks que té la protagonista en l'escena en la qual gairebé es llença per l'escala).
Per donar continuïtat entre escena i escena s'utilitzen recursos com per exemple: presentar l'habitació de la protagonista abans de posar un pla zenital d'ella estirada al llit o de mostrar plànols seqüència d'un cotxe en la carretera per explicar el desplaçament de destinació.
Tot i això, el recurs més destacable d’aquesta pel·lícula per aconseguir continuïtat és seguir tota l’estona a la protagonista. Encara que canvia psicològicament, físicament es manté igual i permet mantenir un clar fil de la història. En les poques escenes en les quals no la seguim a ella, tenim com a referència un objecte o localització prèviament mostrat. A més a més, tampoc no hi ha errors de ràcord que trenquen la cohesió de la història.
5. ESCENOGRAFIA
Spencer va ser gravada a part d'Alemanya i Anglaterra. El castell Schlosshotel Kronberg, situat a Kronberg im Taunus (Alemanya) i construït al s.XIX, va convertir-se en el palau reial de la princesa. Les tomes exteriors del palau, van ser gravades al castell Schloss Nordkirchen (Alemanya), va estar construït al s. XIII.
Les escenes de parcs naturals, van ser gravades a la ciutat de Dülmen (Alemanya) en el parc Natural Wildpark.
L’escena de l'església va ser gravada a l'església de San Pedro i San Pablo, situada a la ciutat de Attleborough en el comtat de Norfolk (Anglaterra).
Els recursos estilístics utilitzats per canviar d’ambient són els viatges en cotxe filmats, un pla zenital del palau amb un dron i, el més utilitzat, mostrar com la protagonista camina d’una ubicació a una altre.
En aquesta pel·lícula no abundan els recursos temporals, de fet, es trenca una sola vegada la línia temporal. Utilitzen el recurs del flashback en l’escena de l’escala per ajudar-nos a entrar encara més en la psicologia de la protagonista, veure quins moments han estat importantes per a ella i perquè ha arribat fins a aquella situació.
Un recurs estilístic és l’aparició d’un fantasma que representa les inseguretats de la protagonista.
6. RECURSOS ESTILÍSTICS
7. BANDA SONORA
Compositor→ Jonny Greenwood
La banda sonora està composta per diversos temes:
1.Arrival
2.Ancient And Modern
3.Calling The Whipper In
4.Spencer
5.The Pearls
6.Invention For Harpsichord And Compression
7.Frozen Three
8.The Boys
9.Delusion / Miracle
10. Partita In Five For Two Organs
11.Home / Lacrimosa
12.Crucifix
13.Press Call
14.New Currency
Durant la pel·lícula es pot veure com la música acompanya els sentiments de la protagonista, quan ella és feliç la música és alegre, mentre que quan ella és trista, angoixada la música és desordenada, d’angoixa i molt forta.
8. TO DEL LLENGUATGE
El llenguatge té un toc grandiloqüent i cortès, a causa de la classe social dels personatges i a l’ambient on se situa la pel·lícula, la realesa.
La llum majoritàriament és natural, excepte en escenes interiors. Aquesta no sol ser directa ni tampoc molt càlids, ja que a Anglaterra el cel acostuma a estar ennuvolat.
9. LA LLUM
10. EL COLOR
Els colores en les escenes exteriors barrejen el blanc dels cels anglesos ennuvolats i el verd brillant dels prats.
En les escenes interiors podem trobar una gran gamma de colors: marbre blanc, alfombres vermelles i decoracions daurades per donar un aire de reialesa.
En general no hi ha una gran saturació de color però si una extensa varietat. Els tons no son pastels però tampoc aconsegueixen arribar a tenir una intensitat vibrant.
11. EL VESTUARI
El vestuari generalment està basada en aquella època dels noranta. A més tots els vestuaris de la protagonista, estan basats en vestits reals que portava la princesa de Gal·les real.
12. Descripció personatge
La Diana (Lady Di) és la protagonista de la història i el nucli principal sobre el qual el film gira. Va ser la princesa de Gal·les i durant tota la seva vida, tanmateix, el seu caràcter i la seva cosmovisió del món s’allunyaven massa al model reial i això va ocasionar tanta polèmica que, avui dia, la considerem tota una icona revolucionària.
A la pel·lícula, veiem una Diana confosa i absolutament dominada per la situació. La seva situació familiar (tant amb el seu marit com amb la resta de la família) l’està consumint a poc a poc, i es pot veure reflectit en el seu trastorn alimentari per exemple. Finalment, aconsegueix allunyar-se una mica de la vida reial amb els seus fills petits, encara que ha de deixar la seva estimada, la Maggie.
En una de les últimes escenes, veiem la Diana asseguda a la platja xerrant amb la Maggie, com habitualment. La Diana li demana opinió a la seva serventa i aquesta, en comptes de respondre, confessa el seu amor per la princesa. És una escena molt bonica visualment, ja que el color està molt ben tractat i tant el vestuari com la localització afegeixen interès i dramatisme a la història. Finalment, les dues passegen per la platja molt felices.
13. Descripció escena
bottom of page