- Feien del cinema soviètic una cinematografia propagandística que recorria amb freqüència a temes del passat en el seu afany educatiu i el que es difuminava la línia entre ficció i realitat. 
- Es recreaven escenes històriques amb gran realisme arribant a recórrer als protagonistes o reposar els objectes del moment, produint una fusió entre el documental i la ficció.
- La desaparició del protagonista individual i l'aparició del col·lectiu.
- El cinema de masses que, amb uns fins educatius, formava als espectadors en el seu esperit revolucionari i creant així una cadena circular de tres baules amb els quals s'establia una relació de Poble-Indústria:

Primer: El públic que és enquestat per a saber els seus gustos i necessitats.
Segon: La pel·lícula, que planificada des de la producció, intenta influir en el públic secundant-se en les demandes recollides en les enquestes.
Tercer: El públic, però aquesta vegada és l'espectador d'aquesta pel·lícula que, conformat segons sembla en aquest film, és una font d'opinions que pot influir en la creació d'altres obres cinematogràfiques, reiniciant el cicle quan és enquestat.