El denominat com Free Cinema va ser un moviment sorgit per la classe obrera britànica, cansada del cinema propagandístic i neo-hollywoodiense post-segona guerra mundial. D'una manera semblant al que estava ocorrent en Paris amb la Nouvelle Vague, aquests joves realitzadors argumentaven que el cinema del seu país havia perdut tot senyal d'identitat i que no estava plasmant la realitat existent d'aquell moment. 

Per la qual cosa hi havia una necessitat tant artística com social, darrere del moviment del Free Cinema. Això es podia veure en una cosa tan simple com en la representació de la societat britànica que es feia abans de l'arribada del moviment; és a dir en un país tan heterogeni com el britànic, a penes s'arribava a veure pel·lícules amb un aire londinenc. Es podria afirmar que el naixement d'aquest nou corrent cinematogràfic, era inevitable i que tard o d'hora acabaria sorgint. En un país en el qual regnava un gran puritanisme i pensament conservador, les hordes de joves britànics volien rebel·lar-se i expressar-se sense embuts; i més tenint tan recent una segona guerra mundial, que havia deixat tant al Regne Unit com a la resta d'Europa en les ruïnes, literalment.