El neorealisme italià va ser un moviment cinematogràfic sorgit a Itàlia durant els anys posteriors a la fi de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del règim feixista de Mussolini. El cinema neorealista italià es caracteritza per basar-se en històries realistes, rodades en exteriors i protagonitzades moltes vegades per actors no professionals pertanyents a la classe baixa de la societat, treballadors o persones pobres. 

Les pel·lícules neorealistes, venien a mostrar els canvis en la societat italiana de la postguerra on la pobresa i la precarietat estava més que presenti. Entre els principals exponents d'aquest corrent tenim als directors Roberto Rosellini, Luchino Visconti, Vitorio de Sica i Giuseppe de Santis. Aquest corrent cinematogràfic, malgrat ser italià, va tenir un enorme impacte en altres països. Per exemple, sent precursora de la Nouvelle Vague.